بِسۡمِ ٱللَّهِ ٱلرَّحۡمَٰنِ ٱلرَّحِيمِ
طه ١Ta Ha مَآ أَنزَلۡنَا عَلَيۡكَ ٱلۡقُرۡءَانَ لِتَشۡقَىٰٓ ٢No t'hem revelat l'Alcorà perquè pateixis إِلَّا تَذۡكِرَةً لِّمَن يَخۡشَىٰ ٣sinó com Record per a qui tem Al·là تَنزِيلًا مِّمَّنۡ خَلَقَ ٱلۡأَرۡضَ وَٱلسَّمَٰوَٰتِ ٱلۡعُلَى ٤com revelació vinguda de Qui ha creat la terra i els alts cels ٱلرَّحۡمَٰنُ عَلَى ٱلۡعَرۡشِ ٱسۡتَوَىٰ ٥El Compassiu s'ha instal·lat en el Tron لَهُۥ مَا فِي ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَمَا فِي ٱلۡأَرۡضِ وَمَا بَيۡنَهُمَا وَمَا تَحۡتَ ٱلثَّرَىٰ ٦Seu és el que està en els cels i en la terra, entre ells i sota sorra وَإِن تَجۡهَرۡ بِٱلۡقَوۡلِ فَإِنَّهُۥ يَعۡلَمُ ٱلسِّرَّ وَأَخۡفَى ٧No cal que t'expressis en veu alta, Ell coneix el secret i l'encara més recòndit ٱللَّهُ لَآ إِلَٰهَ إِلَّا هُوَۖ لَهُ ٱلۡأَسۡمَآءُ ٱلۡحُسۡنَىٰ ٨Al·là! No hi ha més déu que Ell! Posseïx els noms més bells وَهَلۡ أَتَىٰكَ حَدِيثُ مُوسَىٰٓ ٩T'has assabentat de la història de Moisés إِذۡ رَءَا نَارًا فَقَالَ لِأَهۡلِهِ ٱمۡكُثُوٓاْ إِنِّيٓ ءَانَسۡتُ نَارًا لَّعَلِّيٓ ءَاتِيكُم مِّنۡهَا بِقَبَسٍ أَوۡ أَجِدُ عَلَى ٱلنَّارِ هُدًى ١٠Quan va veure un foc i va dir a la seva família: «Quedeu- vos aquí! Distingeixo un foc. Potser pugui jo portar-vos d'ell un tió o trobar la bona guia amb ajuda del foc» فَلَمَّآ أَتَىٰهَا نُودِيَ يَٰمُوسَىٰٓ ١١Quan va arribar al foc, li van cridar: «Moisés إِنِّيٓ أَنَا۠ رَبُّكَ فَٱخۡلَعۡ نَعۡلَيۡكَ إِنَّكَ بِٱلۡوَادِ ٱلۡمُقَدَّسِ طُوًى ١٢Jo sóc, certament, el teu Senyor. Lleva't les sandàlies! Estàs en la vall sagrat de Tuwa وَأَنَا ٱخۡتَرۡتُكَ فَٱسۡتَمِعۡ لِمَا يُوحَىٰٓ ١٣I t'he escollit Jo. Escolta, doncs, el que es va a revelar إِنَّنِيٓ أَنَا ٱللَّهُ لَآ إِلَٰهَ إِلَّآ أَنَا۠ فَٱعۡبُدۡنِي وَأَقِمِ ٱلصَّلَوٰةَ لِذِكۡرِيٓ ١٤Jo sóc, certament, Al·là. No hi ha més déu que Jo. Serveix-me, doncs, i feix la azalá per a recordar-me إِنَّ ٱلسَّاعَةَ ءَاتِيَةٌ أَكَادُ أُخۡفِيهَا لِتُجۡزَىٰ كُلُّ نَفۡسِۭ بِمَا تَسۡعَىٰ ١٥L'Hora arriba -estic per ocultar-la- perquè cadascun sigui retribuït segons el seu esforç فَلَا يَصُدَّنَّكَ عَنۡهَا مَن لَّا يُؤۡمِنُ بِهَا وَٱتَّبَعَ هَوَىٰهُ فَتَرۡدَىٰ ١٦Que no et desviï d'ella qui no creu en ella i segueix la seva passió i va perir وَمَا تِلۡكَ بِيَمِينِكَ يَٰمُوسَىٰ ١٧Què és això que tens en la destra, Moisés?» قَالَ هِيَ عَصَايَ أَتَوَكَّؤُاْ عَلَيۡهَا وَأَهُشُّ بِهَا عَلَىٰ غَنَمِي وَلِيَ فِيهَا مَـَٔارِبُ أُخۡرَىٰ ١٨«És la meva vara», va dir. «Em recolze en ella i amb ella batollo els arbres per a alimentar al meu ramat. També la faig servir per a altres usos» قَالَ أَلۡقِهَا يَٰمُوسَىٰ ١٩Va dir: «Llença-la, Moisés!» فَأَلۡقَىٰهَا فَإِذَا هِيَ حَيَّةٌ تَسۡعَىٰ ٢٠La va llençar i heus aquí que es va convertir en una serp que reptava قَالَ خُذۡهَا وَلَا تَخَفۡۖ سَنُعِيدُهَا سِيرَتَهَا ٱلۡأُولَىٰ ٢١Va dir: «Agafa-la i no temes! Anem a retornar-li la seva condició primera وَٱضۡمُمۡ يَدَكَ إِلَىٰ جَنَاحِكَ تَخۡرُجۡ بَيۡضَآءَ مِنۡ غَيۡرِ سُوٓءٍ ءَايَةً أُخۡرَىٰ ٢٢I duu-te la mà al costat! Sortirà, blanca, sana-altre signe لِنُرِيَكَ مِنۡ ءَايَٰتِنَا ٱلۡكُبۡرَى ٢٣Per a mostrar-te part dels nostres tan grans signes ٱذۡهَبۡ إِلَىٰ فِرۡعَوۡنَ إِنَّهُۥ طَغَىٰ ٢٤Veu a Faraó! Es mostra rebel » قَالَ رَبِّ ٱشۡرَحۡ لِي صَدۡرِي ٢٥Va dir: «Senyor! Infon-me ànim وَيَسِّرۡ لِيٓ أَمۡرِي ٢٦Facilita'm la tasca وَٱحۡلُلۡ عُقۡدَةً مِّن لِّسَانِي ٢٧Deslliga un nus de la meva llengua يَفۡقَهُواْ قَوۡلِي ٢٨Així entendran el que jo digui وَٱجۡعَل لِّي وَزِيرًا مِّنۡ أَهۡلِي ٢٩Dóna'm a algú de la meva família que m'ajudi هَٰرُونَ أَخِي ٣٠a Aarón, el meu germà ٱشۡدُدۡ بِهِۦٓ أَزۡرِي ٣١Augmenta amb ell la meva força وَأَشۡرِكۡهُ فِيٓ أَمۡرِي ٣٢i associa-li a la meva tasca كَيۡ نُسَبِّحَكَ كَثِيرًا ٣٣perquè Et glorifiquem molt وَنَذۡكُرَكَ كَثِيرًا ٣٤i Et recordem molt إِنَّكَ كُنتَ بِنَا بَصِيرًا ٣٥Tu ens veus bé» قَالَ قَدۡ أُوتِيتَ سُؤۡلَكَ يَٰمُوسَىٰ ٣٦Va dir: «Moisés! El teu prec ha estat escoltat وَلَقَدۡ مَنَنَّا عَلَيۡكَ مَرَّةً أُخۡرَىٰٓ ٣٧Ja t'agraciem altra vegada إِذۡ أَوۡحَيۡنَآ إِلَىٰٓ أُمِّكَ مَا يُوحَىٰٓ ٣٨Quan vam inspirar a la teva mare el següent أَنِ ٱقۡذِفِيهِ فِي ٱلتَّابُوتِ فَٱقۡذِفِيهِ فِي ٱلۡيَمِّ فَلۡيُلۡقِهِ ٱلۡيَمُّ بِٱلسَّاحِلِ يَأۡخُذۡهُ عَدُوٌّ لِّي وَعَدُوٌّ لَّهُۥۚ وَأَلۡقَيۡتُ عَلَيۡكَ مَحَبَّةً مِّنِّي وَلِتُصۡنَعَ عَلَىٰ عَيۡنِيٓ ٣٩Tira'l a aquesta arqueta i tira-la al riu. El riu ho dipositarà en la riba. Un enemic meu i seu ho recollirà'. He llançat sobre tu un amor vingut de Mi perquè siguis educat sota La Meva mirada إِذۡ تَمۡشِيٓ أُخۡتُكَ فَتَقُولُ هَلۡ أَدُلُّكُمۡ عَلَىٰ مَن يَكۡفُلُهُۥۖ فَرَجَعۡنَٰكَ إِلَىٰٓ أُمِّكَ كَيۡ تَقَرَّ عَيۡنُهَا وَلَا تَحۡزَنَۚ وَقَتَلۡتَ نَفۡسًا فَنَجَّيۡنَٰكَ مِنَ ٱلۡغَمِّ وَفَتَنَّٰكَ فُتُونًاۚ فَلَبِثۡتَ سِنِينَ فِيٓ أَهۡلِ مَدۡيَنَ ثُمَّ جِئۡتَ عَلَىٰ قَدَرٍ يَٰمُوسَىٰ ٤٠Quan la teva germana passava per allí i va dir: 'Voleu que us indiqui a algú que podria encarregar-se d'ell?'. Així et vam retornar a la teva mare perquè s'alegrés i no estiguera trista. Vas matar a un home, et salvem de la tribulació i et vam sotmetre a moltes proves. Vas viure durant anys amb els Madianits i després vas venir aquí, Moisés. quan estava determinat وَٱصۡطَنَعۡتُكَ لِنَفۡسِي ٤١T'he escollit per a Mi ٱذۡهَبۡ أَنتَ وَأَخُوكَ بِـَٔايَٰتِي وَلَا تَنِيَا فِي ذِكۡرِي ٤٢Veu! acompanyat del teu germà, amb Els meus signes, i no descureu el recordar-me ٱذۡهَبَآ إِلَىٰ فِرۡعَوۡنَ إِنَّهُۥ طَغَىٰ ٤٣Aneu a Faraó! Es mostra rebel فَقُولَا لَهُۥ قَوۡلًا لَّيِّنًا لَّعَلَّهُۥ يَتَذَكَّرُ أَوۡ يَخۡشَىٰ ٤٤Parleu amb ell amablement! Potser, així, es deixi amonestar tement-me قَالَا رَبَّنَآ إِنَّنَا نَخَافُ أَن يَفۡرُطَ عَلَيۡنَآ أَوۡ أَن يَطۡغَىٰ ٤٥Van dir: «Senyor! Temem que la prengui amb nosaltres o que es mostri rebel» قَالَ لَا تَخَافَآۖ إِنَّنِي مَعَكُمَآ أَسۡمَعُ وَأَرَىٰ ٤٦Va dir: «No temeu! Jo estic amb vosaltres, escoltant i veient فَأۡتِيَاهُ فَقُولَآ إِنَّا رَسُولَا رَبِّكَ فَأَرۡسِلۡ مَعَنَا بَنِيٓ إِسۡرَٰٓءِيلَ وَلَا تُعَذِّبۡهُمۡۖ قَدۡ جِئۡنَٰكَ بِـَٔايَةٍ مِّن رَّبِّكَۖ وَٱلسَّلَٰمُ عَلَىٰ مَنِ ٱتَّبَعَ ٱلۡهُدَىٰٓ ٤٧Aneu, doncs, a ell i digueu: 'Som els Missatgers del teu Senyor. Deixa marxar amb nosaltres als Fills d'Israel i no els turmentis! T'hem portat un signe del teu Senyor. La pau sobre qui segueixi La Guia إِنَّا قَدۡ أُوحِيَ إِلَيۡنَآ أَنَّ ٱلۡعَذَابَ عَلَىٰ مَن كَذَّبَ وَتَوَلَّىٰ ٤٨Se'ns ha revelat que s'infligirà el càstig a qui desmenteixi o es desviï قَالَ فَمَن رَّبُّكُمَا يَٰمُوسَىٰ ٤٩Va dir: «I qui és el vostre Senyor, Moisés?» قَالَ رَبُّنَا ٱلَّذِيٓ أَعۡطَىٰ كُلَّ شَيۡءٍ خَلۡقَهُۥ ثُمَّ هَدَىٰ ٥٠Va dir: «El nostre Senyor és Qui ha donat a tot la seva forma i, després, dirigit» قَالَ فَمَا بَالُ ٱلۡقُرُونِ ٱلۡأُولَىٰ ٥١Va dir: «I què ha estat de les generaciones passades?» قَالَ عِلۡمُهَا عِندَ رَبِّي فِي كِتَٰبٍۖ لَّا يَضِلُّ رَبِّي وَلَا يَنسَى ٥٢Va dir: «El meu Senyor ho sap i està en una Escriptura. El meu Senyor no erra, ni oblida ٱلَّذِي جَعَلَ لَكُمُ ٱلۡأَرۡضَ مَهۡدًا وَسَلَكَ لَكُمۡ فِيهَا سُبُلًا وَأَنزَلَ مِنَ ٱلسَّمَآءِ مَآءً فَأَخۡرَجۡنَا بِهِۦٓ أَزۡوَٰجًا مِّن نَّبَاتٍ شَتَّىٰ ٥٣Qui us ha posat la terra com bressol i us ha traçat en ella camins i fet baixar aigua del cel. Mitjançant ella, hem tret tota classe de plantes كُلُواْ وَٱرۡعَوۡاْ أَنۡعَٰمَكُمۡۚ إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَأٓيَٰتٍ لِّأُوْلِي ٱلنُّهَىٰ ٥٤Mengeu i pastureu els vostres ramats! Hi ha, en això, certament, signes per als dotats d'enteniment ۞ مِنۡهَا خَلَقۡنَٰكُمۡ وَفِيهَا نُعِيدُكُمۡ وَمِنۡهَا نُخۡرِجُكُمۡ تَارَةً أُخۡرَىٰ ٥٥Us hem creat d'ella i a ella us retornarem, per a treure-us altra vegada d'ella وَلَقَدۡ أَرَيۡنَٰهُ ءَايَٰتِنَا كُلَّهَا فَكَذَّبَ وَأَبَىٰ ٥٦Li vam mostrar tots Els nostres signes, però ell va desmentir i va refusar creure قَالَ أَجِئۡتَنَا لِتُخۡرِجَنَا مِنۡ أَرۡضِنَا بِسِحۡرِكَ يَٰمُوسَىٰ ٥٧Va dir: «Moisés! Has vingut a nosaltres per a treure'ns de la nostra terra amb la teva màgia فَلَنَأۡتِيَنَّكَ بِسِحۡرٍ مِّثۡلِهِۦ فَٱجۡعَلۡ بَيۡنَنَا وَبَيۡنَكَ مَوۡعِدًا لَّا نُخۡلِفُهُۥ نَحۡنُ وَلَآ أَنتَ مَكَانًا سُوًى ٥٨Hem de respondre't amb altra màgia igual. Fixa entre nosaltres i tu una cita, a la qual ni nosaltres ni tu faltem, en un lloc a propòsit!» قَالَ مَوۡعِدُكُمۡ يَوۡمُ ٱلزِّينَةِ وَأَن يُحۡشَرَ ٱلنَّاسُ ضُحًى ٥٩Va dir: «La vostra cita serà per al dia de la Gran Festa. Que la gent sigui convocada al matí» فَتَوَلَّىٰ فِرۡعَوۡنُ فَجَمَعَ كَيۡدَهُۥ ثُمَّ أَتَىٰ ٦٠Faraó es va retirar, va preparar els seus mags i va acudir قَالَ لَهُم مُّوسَىٰ وَيۡلَكُمۡ لَا تَفۡتَرُواْ عَلَى ٱللَّهِ كَذِبًا فَيُسۡحِتَكُم بِعَذَابٍۖ وَقَدۡ خَابَ مَنِ ٱفۡتَرَىٰ ٦١Moisés els va dir: «Ai de vosaltres! No inventeu mentida contra Al·là! Si no, us destruirà amb un càstig. Qui inventi, sofrirà una decepció» فَتَنَٰزَعُوٓاْ أَمۡرَهُم بَيۡنَهُمۡ وَأَسَرُّواْ ٱلنَّجۡوَىٰ ٦٢Els mags van discutir entre si sobre el seu assumpte i van mantenir secreta la discussió قَالُوٓاْ إِنۡ هَٰذَٰنِ لَسَٰحِرَٰنِ يُرِيدَانِ أَن يُخۡرِجَاكُم مِّنۡ أَرۡضِكُم بِسِحۡرِهِمَا وَيَذۡهَبَا بِطَرِيقَتِكُمُ ٱلۡمُثۡلَىٰ ٦٣Van dir: «En veritat, aquests dos són uns mags que, amb la seva màgia, volen treure-us de la vostra terra i acabar amb la vostra eminent doctrina فَأَجۡمِعُواْ كَيۡدَكُمۡ ثُمَّ ٱئۡتُواْ صَفًّاۚ وَقَدۡ أَفۡلَحَ ٱلۡيَوۡمَ مَنِ ٱسۡتَعۡلَىٰ ٦٤Prepareu els vostres artefactes i, després, veniu un a un. Qui guanyi avui serà feliç!» قَالُواْ يَٰمُوسَىٰٓ إِمَّآ أَن تُلۡقِيَ وَإِمَّآ أَن نَّكُونَ أَوَّلَ مَنۡ أَلۡقَىٰ ٦٥Van dir: «Moisés! Qui és el primer a llençar? Tu o nosaltres?» قَالَ بَلۡ أَلۡقُواْۖ فَإِذَا حِبَالُهُمۡ وَعِصِيُّهُمۡ يُخَيَّلُ إِلَيۡهِ مِن سِحۡرِهِمۡ أَنَّهَا تَسۡعَىٰ ٦٦Va dir: «No! Llenceu vosaltres!» I heus aquí que li va semblar que, per efecte de la seva màgia, les seves cordes i vares tiraven a córrer فَأَوۡجَسَ فِي نَفۡسِهِۦ خِيفَةً مُّوسَىٰ ٦٧I Moisés va témer en el seu interior قُلۡنَا لَا تَخَفۡ إِنَّكَ أَنتَ ٱلۡأَعۡلَىٰ ٦٨Vam dir: «No temes, que tu ets el més superior وَأَلۡقِ مَا فِي يَمِينِكَ تَلۡقَفۡ مَا صَنَعُوٓاْۖ إِنَّمَا صَنَعُواْ كَيۡدُ سَٰحِرٍۖ وَلَا يُفۡلِحُ ٱلسَّاحِرُ حَيۡثُ أَتَىٰ ٦٩Llença el que tens en la destra i devorarà el que ells han fet, que el que ells han fet és només ardit del mag. I el mag no prosperarà, vinga d'on vinga» فَأُلۡقِيَ ٱلسَّحَرَةُ سُجَّدًا قَالُوٓاْ ءَامَنَّا بِرَبِّ هَٰرُونَ وَمُوسَىٰ ٧٠Els mags van caure prosternats. Van dir: «Creiem en el Senyor de Aarón i de Moisés!» قَالَ ءَامَنتُمۡ لَهُۥ قَبۡلَ أَنۡ ءَاذَنَ لَكُمۡۖ إِنَّهُۥ لَكَبِيرُكُمُ ٱلَّذِي عَلَّمَكُمُ ٱلسِّحۡرَۖ فَلَأُقَطِّعَنَّ أَيۡدِيَكُمۡ وَأَرۡجُلَكُم مِّنۡ خِلَٰفٍ وَلَأُصَلِّبَنَّكُمۡ فِي جُذُوعِ ٱلنَّخۡلِ وَلَتَعۡلَمُنَّ أَيُّنَآ أَشَدُّ عَذَابًا وَأَبۡقَىٰ ٧١Va dir: «Li heu cregut abans que jo us autoritzés a això. Ell és el vostre mestre, que us ha ensenyat la màgia. He de fer- vos amputar les mans i els peus oposats i crucificar en troncs de palmera. Així sabreu, certament, qui de nosaltres és el que infligeix un càstig més cruel i més durador» قَالُواْ لَن نُّؤۡثِرَكَ عَلَىٰ مَا جَآءَنَا مِنَ ٱلۡبَيِّنَٰتِ وَٱلَّذِي فَطَرَنَاۖ فَٱقۡضِ مَآ أَنتَ قَاضٍۖ إِنَّمَا تَقۡضِي هَٰذِهِ ٱلۡحَيَوٰةَ ٱلدُّنۡيَآ ٧٢Van dir: « Pel Qui ens ha creat! no et preferirem a tu a les proves clares que se'ns han ofert. Decideixis el que decideixis, tu només decideixes sobre la vida d'aquí إِنَّآ ءَامَنَّا بِرَبِّنَا لِيَغۡفِرَ لَنَا خَطَٰيَٰنَا وَمَآ أَكۡرَهۡتَنَا عَلَيۡهِ مِنَ ٱلسِّحۡرِۗ وَٱللَّهُ خَيۡرٌ وَأَبۡقَىٰٓ ٧٣Creiem en el nostre Senyor, perquè ens perdoni els nostres pecats i la màgia que ens has obligat a proferir. Al·là és millor i més durador» إِنَّهُۥ مَن يَأۡتِ رَبَّهُۥ مُجۡرِمًا فَإِنَّ لَهُۥ جَهَنَّمَ لَا يَمُوتُ فِيهَا وَلَا يَحۡيَىٰ ٧٤Qui ve al seu Senyor com culpable tindrà la Jahenam i en ella no podrà morir ni viure وَمَن يَأۡتِهِۦ مُؤۡمِنًا قَدۡ عَمِلَ ٱلصَّٰلِحَٰتِ فَأُوْلَٰٓئِكَ لَهُمُ ٱلدَّرَجَٰتُ ٱلۡعُلَىٰ ٧٥Qui, al contrari, vinga a Ell com creient, després d'haver obrat bé, tindrà la categoria més elevada جَنَّٰتُ عَدۡنٍ تَجۡرِي مِن تَحۡتِهَا ٱلۡأَنۡهَٰرُ خَٰلِدِينَ فِيهَاۚ وَذَٰلِكَ جَزَآءُ مَن تَزَكَّىٰ ٧٦els jardins del edén, pels baixos dels quals fluïxen rierols, en els quals estarà eternament. Aquesta és la retribució de qui es manté pur وَلَقَدۡ أَوۡحَيۡنَآ إِلَىٰ مُوسَىٰٓ أَنۡ أَسۡرِ بِعِبَادِي فَٱضۡرِبۡ لَهُمۡ طَرِيقًا فِي ٱلۡبَحۡرِ يَبَسًا لَّا تَخَٰفُ دَرَكًا وَلَا تَخۡشَىٰ ٧٧Inspirem a Moisés: «Sal de nit amb Els meus serfs i obri'ls un camí sec en el mar! No temes que us arribin, no tinguis por!» فَأَتۡبَعَهُمۡ فِرۡعَوۡنُ بِجُنُودِهِۦ فَغَشِيَهُم مِّنَ ٱلۡيَمِّ مَا غَشِيَهُمۡ ٧٨Faraó els va perseguir amb les seves tropes i les aigües del mar els van cobrir وَأَضَلَّ فِرۡعَوۡنُ قَوۡمَهُۥ وَمَا هَدَىٰ ٧٩Faraó havia extraviat al seu poble, no li havia dirigit bé يَٰبَنِيٓ إِسۡرَٰٓءِيلَ قَدۡ أَنجَيۡنَٰكُم مِّنۡ عَدُوِّكُمۡ وَوَٰعَدۡنَٰكُمۡ جَانِبَ ٱلطُّورِ ٱلۡأَيۡمَنَ وَنَزَّلۡنَا عَلَيۡكُمُ ٱلۡمَنَّ وَٱلسَّلۡوَىٰ ٨٠Fills d'Israel! Us hem salvat dels vostres enemics i ens hem donat cita amb vosaltres en el vessant dret de La Muntanya. Hem fet descendir sobre vosaltres el manná i les guatles كُلُواْ مِن طَيِّبَٰتِ مَا رَزَقۡنَٰكُمۡ وَلَا تَطۡغَوۡاْ فِيهِ فَيَحِلَّ عَلَيۡكُمۡ غَضَبِيۖ وَمَن يَحۡلِلۡ عَلَيۡهِ غَضَبِي فَقَدۡ هَوَىٰ ٨١«Mengeu del que té de bo que us hem proveït, però sense excedir-vos. Si no, em airaré amb vosaltres». I aquell que incorre en La meva ira va a la ruïna وَإِنِّي لَغَفَّارٌ لِّمَن تَابَ وَءَامَنَ وَعَمِلَ صَٰلِحًا ثُمَّ ٱهۡتَدَىٰ ٨٢Jo sóc, certament, indulgent amb qui es penedeix, creu, obra bé i, després, es deixa dirigir bé ۞ وَمَآ أَعۡجَلَكَ عَن قَوۡمِكَ يَٰمُوسَىٰ ٨٣«Moisés! Per quin t'has donat tanta pressa en allunyar-te del teu poble?» قَالَ هُمۡ أُوْلَآءِ عَلَىٰٓ أَثَرِي وَعَجِلۡتُ إِلَيۡكَ رَبِّ لِتَرۡضَىٰ ٨٤Va dir: «Són ells els que em persegueixen. I he corregut cap a Tu, Senyor, per a complaure't» قَالَ فَإِنَّا قَدۡ فَتَنَّا قَوۡمَكَ مِنۢ بَعۡدِكَ وَأَضَلَّهُمُ ٱلسَّامِرِيُّ ٨٥Va dir: «Hem provat al teu poble després d'anar-te, i el samarità els ha extraviat» فَرَجَعَ مُوسَىٰٓ إِلَىٰ قَوۡمِهِۦ غَضۡبَٰنَ أَسِفًاۚ قَالَ يَٰقَوۡمِ أَلَمۡ يَعِدۡكُمۡ رَبُّكُمۡ وَعۡدًا حَسَنًاۚ أَفَطَالَ عَلَيۡكُمُ ٱلۡعَهۡدُ أَمۡ أَرَدتُّمۡ أَن يَحِلَّ عَلَيۡكُمۡ غَضَبٌ مِّن رَّبِّكُمۡ فَأَخۡلَفۡتُم مَّوۡعِدِي ٨٦I Moisés va regressar al seu poble, irat, dolgut. Va dir: «Poble! No us havia promès el vostre Senyor quelcom bell? És que l'aliança us ha resultat massa llarga o heu volgut que el vostre Senyor s´irrite amb vosaltres al faltar al que m'heu promès?» قَالُواْ مَآ أَخۡلَفۡنَا مَوۡعِدَكَ بِمَلۡكِنَا وَلَٰكِنَّا حُمِّلۡنَآ أَوۡزَارًا مِّن زِينَةِ ٱلۡقَوۡمِ فَقَذَفۡنَٰهَا فَكَذَٰلِكَ أَلۡقَى ٱلسَّامِرِيُّ ٨٧Van dir: «No hem faltat per propi impuls al que t'havíem promès, sinó que se'ns va obligar a carregar amb les joies del poble i les hem llançat. I el mateix va fer el samarità» فَأَخۡرَجَ لَهُمۡ عِجۡلًا جَسَدًا لَّهُۥ خُوَارٌ فَقَالُواْ هَٰذَآ إِلَٰهُكُمۡ وَإِلَٰهُ مُوسَىٰ فَنَسِيَ ٨٨Aquest els va treure un vedell, un cos que mugía, i van dir: «Aquest és el vostre déu i el déu de Moisés. Però ha oblidat» أَفَلَا يَرَوۡنَ أَلَّا يَرۡجِعُ إِلَيۡهِمۡ قَوۡلًا وَلَا يَمۡلِكُ لَهُمۡ ضَرًّا وَلَا نَفۡعًا ٨٩És que no veien que no els donava cap contestació i no podia ni danyar-los ni aprofitar-los وَلَقَدۡ قَالَ لَهُمۡ هَٰرُونُ مِن قَبۡلُ يَٰقَوۡمِ إِنَّمَا فُتِنتُم بِهِۦۖ وَإِنَّ رَبَّكُمُ ٱلرَّحۡمَٰنُ فَٱتَّبِعُونِي وَأَطِيعُوٓاْ أَمۡرِي ٩٠Ja abans els havia dit Aarón: «Poble! Només se us ha temptat amb ell. El vostre Senyor és el Compassiu. Seguiu-me, doncs, i obeïu els meus ordres!» قَالُواْ لَن نَّبۡرَحَ عَلَيۡهِ عَٰكِفِينَ حَتَّىٰ يَرۡجِعَ إِلَيۡنَا مُوسَىٰ ٩١Van dir: «No deixarem de lliurar-nos al seu culte fins que Moisés hagi regressat» قَالَ يَٰهَٰرُونُ مَا مَنَعَكَ إِذۡ رَأَيۡتَهُمۡ ضَلُّوٓاْ ٩٢Va dir: «Aarón! Quan has vist que s'extraviaven, què és el que t'ha impedit أَلَّا تَتَّبِعَنِۖ أَفَعَصَيۡتَ أَمۡرِي ٩٣seguir-me? Has desobeït els meus ordres?» قَالَ يَبۡنَؤُمَّ لَا تَأۡخُذۡ بِلِحۡيَتِي وَلَا بِرَأۡسِيٓۖ إِنِّي خَشِيتُ أَن تَقُولَ فَرَّقۡتَ بَيۡنَ بَنِيٓ إِسۡرَٰٓءِيلَ وَلَمۡ تَرۡقُبۡ قَوۡلِي ٩٤Va dir: «Fill de la meva mare! No m'agafis per la barba ni pel cap! Tenia por que diguessis: Has escindit als Fills d'Israel i no has observat la meva paraula'» قَالَ فَمَا خَطۡبُكَ يَٰسَٰمِرِيُّ ٩٥Va dir: «Què al·legues tu, samarità?» قَالَ بَصُرۡتُ بِمَا لَمۡ يَبۡصُرُواْ بِهِۦ فَقَبَضۡتُ قَبۡضَةً مِّنۡ أَثَرِ ٱلرَّسُولِ فَنَبَذۡتُهَا وَكَذَٰلِكَ سَوَّلَتۡ لِي نَفۡسِي ٩٦Va dir: «He vist alguna cosa que ells no han vist. He pres un grapat de la pols trepitjada per el Missatger i ho he llançat. Així m'ho ha suggerit la imaginació» قَالَ فَٱذۡهَبۡ فَإِنَّ لَكَ فِي ٱلۡحَيَوٰةِ أَن تَقُولَ لَا مِسَاسَۖ وَإِنَّ لَكَ مَوۡعِدًا لَّن تُخۡلَفَهُۥۖ وَٱنظُرۡ إِلَىٰٓ إِلَٰهِكَ ٱلَّذِي ظَلۡتَ عَلَيۡهِ عَاكِفًاۖ لَّنُحَرِّقَنَّهُۥ ثُمَّ لَنَنسِفَنَّهُۥ فِي ٱلۡيَمِّ نَسۡفًا ٩٧Va dir: «Vés-te´n d'aquí! En aquesta vida aniràs cridant: 'No em toqueu!' Se't ha fixat una cita a la qual no faltaràs. I mira al teu déu, al culte del qual tant t'has lliurat! Hem de cremar-ho i dispersar les seves cendres pel mar إِنَّمَآ إِلَٰهُكُمُ ٱللَّهُ ٱلَّذِي لَآ إِلَٰهَ إِلَّا هُوَۚ وَسِعَ كُلَّ شَيۡءٍ عِلۡمًا ٩٨Només Al·là és el vostre déu, a part del no hi ha altre déu! Ho abasta tot en La seva ciència» كَذَٰلِكَ نَقُصُّ عَلَيۡكَ مِنۡ أَنۢبَآءِ مَا قَدۡ سَبَقَۚ وَقَدۡ ءَاتَيۡنَٰكَ مِن لَّدُنَّا ذِكۡرًا ٩٩Així et contem històries d'antany i t'hem donat una Amonestació de Nosaltres مَّنۡ أَعۡرَضَ عَنۡهُ فَإِنَّهُۥ يَحۡمِلُ يَوۡمَ ٱلۡقِيَٰمَةِ وِزۡرًا ١٠٠Qui es desviï d'ella durà una càrrega el dia de la Resurrecció خَٰلِدِينَ فِيهِۖ وَسَآءَ لَهُمۡ يَوۡمَ ٱلۡقِيَٰمَةِ حِمۡلًا ١٠١eternament. Quina càrrega més pesada tindran el dia de la Resurrecció يَوۡمَ يُنفَخُ فِي ٱلصُّورِۚ وَنَحۡشُرُ ٱلۡمُجۡرِمِينَ يَوۡمَئِذٍ زُرۡقًا ١٠٢El dia que es toqui la trompeta i reunim als pecadors, aquest dia, ullblaus يَتَخَٰفَتُونَ بَيۡنَهُمۡ إِن لَّبِثۡتُمۡ إِلَّا عَشۡرًا ١٠٣dient-se uns a uns altres pel baix: «No heu romàs sinó deu dies» نَّحۡنُ أَعۡلَمُ بِمَا يَقُولُونَ إِذۡ يَقُولُ أَمۡثَلُهُمۡ طَرِيقَةً إِن لَّبِثۡتُمۡ إِلَّا يَوۡمًا ١٠٤Sabem bé el que diran quan el que més es distingeixi per la seva bona conducta digui: «No heu romàs sinó un dia» وَيَسۡـَٔلُونَكَ عَنِ ٱلۡجِبَالِ فَقُلۡ يَنسِفُهَا رَبِّي نَسۡفًا ١٠٥Et preguntaran per les muntanyes. Digues: «El meu Senyor les reduirà a pols i les ventará فَيَذَرُهَا قَاعًا صَفۡصَفًا ١٠٦Les deixarà com pla anivellat لَّا تَرَىٰ فِيهَا عِوَجًا وَلَآ أَمۡتًا ١٠٧en el qual no es veuran depressions ni elevacions» يَوۡمَئِذٍ يَتَّبِعُونَ ٱلدَّاعِيَ لَا عِوَجَ لَهُۥۖ وَخَشَعَتِ ٱلۡأَصۡوَاتُ لِلرَّحۡمَٰنِ فَلَا تَسۡمَعُ إِلَّا هَمۡسًا ١٠٨Aquest dia, seguiran al Pregoner, que no es desviarà. Baixaran les veus davant el Compassiu i no s'escoltarà res que murmuris يَوۡمَئِذٍ لَّا تَنفَعُ ٱلشَّفَٰعَةُ إِلَّا مَنۡ أَذِنَ لَهُ ٱلرَّحۡمَٰنُ وَرَضِيَ لَهُۥ قَوۡلًا ١٠٩Aquest dia no aprofitarà més intercessió que la d'aquell que conti amb l'autorització del Compassiu, d'aquell les paraules del qual Ell accepti يَعۡلَمُ مَا بَيۡنَ أَيۡدِيهِمۡ وَمَا خَلۡفَهُمۡ وَلَا يُحِيطُونَ بِهِۦ عِلۡمًا ١١٠Coneix el seu passat i el seu futur mentre que ells no poden abastar-lo en la seva ciència ۞ وَعَنَتِ ٱلۡوُجُوهُ لِلۡحَيِّ ٱلۡقَيُّومِۖ وَقَدۡ خَابَ مَنۡ حَمَلَ ظُلۡمًا ١١١Els rostres s'humiliaran davant El Vivent, El Subsistent. Qui s'hagi carregat de impietat, sofrirà una decepció وَمَن يَعۡمَلۡ مِنَ ٱلصَّٰلِحَٰتِ وَهُوَ مُؤۡمِنٌ فَلَا يَخَافُ ظُلۡمًا وَلَا هَضۡمًا ١١٢Qui, en canvi, obra bé, sent creient, no té per què témer injustícia ni opressió وَكَذَٰلِكَ أَنزَلۡنَٰهُ قُرۡءَانًا عَرَبِيًّا وَصَرَّفۡنَا فِيهِ مِنَ ٱلۡوَعِيدِ لَعَلَّهُمۡ يَتَّقُونَ أَوۡ يُحۡدِثُ لَهُمۡ ذِكۡرًا ١١٣Així l'hem revelat com Alcorà àrab. Hem exposat en ell amenaces. Potser, així, Ens temin o els serveixi d'amonestació فَتَعَٰلَى ٱللَّهُ ٱلۡمَلِكُ ٱلۡحَقُّۗ وَلَا تَعۡجَلۡ بِٱلۡقُرۡءَانِ مِن قَبۡلِ أَن يُقۡضَىٰٓ إِلَيۡكَ وَحۡيُهُۥۖ وَقُل رَّبِّ زِدۡنِي عِلۡمًا ١١٤Exaltat sigui Al·là, el Rei veritable! No et precipitis en la Recitació abans que et sigui revelada completament! I digues: «Senyor! Augmenta la meva ciència!» وَلَقَدۡ عَهِدۡنَآ إِلَىٰٓ ءَادَمَ مِن قَبۡلُ فَنَسِيَ وَلَمۡ نَجِدۡ لَهُۥ عَزۡمًا ١١٥Havíem concertat abans una aliança amb Adán, però va oblidar i no vam veure en ell resolució وَإِذۡ قُلۡنَا لِلۡمَلَٰٓئِكَةِ ٱسۡجُدُواْ لِأٓدَمَ فَسَجَدُوٓاْ إِلَّآ إِبۡلِيسَ أَبَىٰ ١١٦I quan vam dir als àngels: «Prosterneu-vos davant Adán!» Es prosternaren, excepte Iblis, que es va negar فَقُلۡنَا يَٰٓـَٔادَمُ إِنَّ هَٰذَا عَدُوٌّ لَّكَ وَلِزَوۡجِكَ فَلَا يُخۡرِجَنَّكُمَا مِنَ ٱلۡجَنَّةِ فَتَشۡقَىٰٓ ١١٧Vam dir: «Adán! Aquest és un enemic per a tu i per a la teva esposa. Que no us expulsi del Paradís; si no, seràs desgraciat إِنَّ لَكَ أَلَّا تَجُوعَ فِيهَا وَلَا تَعۡرَىٰ ١١٨En ell, no has de sofrir fam ni nuesa وَأَنَّكَ لَا تَظۡمَؤُاْ فِيهَا وَلَا تَضۡحَىٰ ١١٩ni sed, ni ardor del sol» فَوَسۡوَسَ إِلَيۡهِ ٱلشَّيۡطَٰنُ قَالَ يَٰٓـَٔادَمُ هَلۡ أَدُلُّكَ عَلَىٰ شَجَرَةِ ٱلۡخُلۡدِ وَمُلۡكٍ لَّا يَبۡلَىٰ ١٢٠Però el Dimoni li va insinuar el mal. Va dir: «Adán! T'indico l'arbre de la immortalitat i d'un domini imperible?» فَأَكَلَا مِنۡهَا فَبَدَتۡ لَهُمَا سَوۡءَٰتُهُمَا وَطَفِقَا يَخۡصِفَانِ عَلَيۡهِمَا مِن وَرَقِ ٱلۡجَنَّةِۚ وَعَصَىٰٓ ءَادَمُ رَبَّهُۥ فَغَوَىٰ ١٢١Van menjar d'ell, se'ls va revelar la seva nuesa i van començar a cobrir-se amb fulles del Paradís. Adán va desobeir al seu Senyor i es va esgarriar ثُمَّ ٱجۡتَبَٰهُ رَبُّهُۥ فَتَابَ عَلَيۡهِ وَهَدَىٰ ١٢٢Després, el seu Senyor li va escollir. li va perdonar i li va posar en la bona senda قَالَ ٱهۡبِطَا مِنۡهَا جَمِيعَۢاۖ بَعۡضُكُمۡ لِبَعۡضٍ عَدُوٌّۖ فَإِمَّا يَأۡتِيَنَّكُم مِّنِّي هُدًى فَمَنِ ٱتَّبَعَ هُدَايَ فَلَا يَضِلُّ وَلَا يَشۡقَىٰ ١٢٣Va dir: «Descendiu ambdós d'ell! Tots! Sereu enemics uns d'uns altres. Si, doncs, rebeu de Mi una guia, qui segueixi La meva guia no s'extraviarà i no serà desgraciat وَمَنۡ أَعۡرَضَ عَن ذِكۡرِي فَإِنَّ لَهُۥ مَعِيشَةً ضَنكًا وَنَحۡشُرُهُۥ يَوۡمَ ٱلۡقِيَٰمَةِ أَعۡمَىٰ ١٢٤Però qui no segueixi La meva Amonestació durà una existència miserable i li ressuscitarem, cec, el dia de la Resurrecció» قَالَ رَبِّ لِمَ حَشَرۡتَنِيٓ أَعۡمَىٰ وَقَدۡ كُنتُ بَصِيرًا ١٢٥Dirà: «Senyor! Per quin m'has ressuscitat cec, sent així que abans veia?» قَالَ كَذَٰلِكَ أَتَتۡكَ ءَايَٰتُنَا فَنَسِيتَهَاۖ وَكَذَٰلِكَ ٱلۡيَوۡمَ تُنسَىٰ ١٢٦Dirà: «Igual que tu vas rebre Els nostres signes i els vas oblidar, així avui ets oblidat» وَكَذَٰلِكَ نَجۡزِي مَنۡ أَسۡرَفَ وَلَمۡ يُؤۡمِنۢ بِـَٔايَٰتِ رَبِّهِۦۚ وَلَعَذَابُ ٱلۡأٓخِرَةِ أَشَدُّ وَأَبۡقَىٰٓ ١٢٧Així retribuirem a qui hagi comès excessos i no hagi cregut en els signes del seu Senyor. I el càstig de l'altra vida serà més cruel i més durador أَفَلَمۡ يَهۡدِ لَهُمۡ كَمۡ أَهۡلَكۡنَا قَبۡلَهُم مِّنَ ٱلۡقُرُونِ يَمۡشُونَ فِي مَسَٰكِنِهِمۡۚ إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَأٓيَٰتٍ لِّأُوْلِي ٱلنُّهَىٰ ١٢٨És que no els diu gens que hàgim fet perir a tantes generacions precedents, els habitatges de les quals trepitjan ells ara? Certament, hi ha en això signes per als dotats d'enteniment وَلَوۡلَا كَلِمَةٌ سَبَقَتۡ مِن رَّبِّكَ لَكَانَ لِزَامًا وَأَجَلٌ مُّسَمًّى ١٢٩Si no arriba a ésser per una paraula prèvia del teu Senyor i no hagués estat prefixat el termini, hauria estat ineludible فَٱصۡبِرۡ عَلَىٰ مَا يَقُولُونَ وَسَبِّحۡ بِحَمۡدِ رَبِّكَ قَبۡلَ طُلُوعِ ٱلشَّمۡسِ وَقَبۡلَ غُرُوبِهَاۖ وَمِنۡ ءَانَآيِٕ ٱلَّيۡلِ فَسَبِّحۡ وَأَطۡرَافَ ٱلنَّهَارِ لَعَلَّكَ تَرۡضَىٰ ١٣٠Tingues paciència, doncs, amb el que diuen i celebra les lloances del teu Senyor abans de la sortida del sol i abans de la seva posada! Glorifica-li durant les hores de la nit i en les hores extremes del dia! Potser, així, quedis satisfet وَلَا تَمُدَّنَّ عَيۡنَيۡكَ إِلَىٰ مَا مَتَّعۡنَا بِهِۦٓ أَزۡوَٰجًا مِّنۡهُمۡ زَهۡرَةَ ٱلۡحَيَوٰةِ ٱلدُّنۡيَا لِنَفۡتِنَهُمۡ فِيهِۚ وَرِزۡقُ رَبِّكَ خَيۡرٌ وَأَبۡقَىٰ ١٣١I no cobegis els gaudis efímers que hem concedit a alguns d'ells, lluentor de la vida d'aquí, a fi de provar-los amb ells. El sosteniment del teu Senyor és millor i més durador وَأۡمُرۡ أَهۡلَكَ بِٱلصَّلَوٰةِ وَٱصۡطَبِرۡ عَلَيۡهَاۖ لَا نَسۡـَٔلُكَ رِزۡقًاۖ نَّحۡنُ نَرۡزُقُكَۗ وَٱلۡعَٰقِبَةُ لِلتَّقۡوَىٰ ١٣٢Prescriu a la teva gent la azalá i persevera en ella! No et vam demanar sosteniment. Som Nosaltres Qui et sostenem. La bona fi està destinat als que temen a Al·là وَقَالُواْ لَوۡلَا يَأۡتِينَا بِـَٔايَةٍ مِّن رَّبِّهِۦٓۚ أَوَلَمۡ تَأۡتِهِم بَيِّنَةُ مَا فِي ٱلصُّحُفِ ٱلۡأُولَىٰ ١٣٣Diuen: «Per què no ens porta un signe del seu Senyor?» Però és que no han rebut prova clara del que contenen les Fulles Primeres وَلَوۡ أَنَّآ أَهۡلَكۡنَٰهُم بِعَذَابٍ مِّن قَبۡلِهِۦ لَقَالُواْ رَبَّنَا لَوۡلَآ أَرۡسَلۡتَ إِلَيۡنَا رَسُولًا فَنَتَّبِعَ ءَايَٰتِكَ مِن قَبۡلِ أَن نَّذِلَّ وَنَخۡزَىٰ ١٣٤Si els Haguéssim fet perir abans amb un càstig, haurien dit: «Senyor! Per què no ens has manat un Missatger? Hauríem seguit Els Teus signes abans de ser humiliats i confosos» قُلۡ كُلٌّ مُّتَرَبِّصٌ فَتَرَبَّصُواْۖ فَسَتَعۡلَمُونَ مَنۡ أَصۡحَٰبُ ٱلصِّرَٰطِ ٱلسَّوِيِّ وَمَنِ ٱهۡتَدَىٰ ١٣٥Digues: «Tots esperen. Espereu, doncs! Ja veureu qui segueix la via recta i qui segueix la bona senda»